Treballar el cinema a les nostres aules ens aporta unes
ferramentes didàctiques, sobretot relacionades amb la comunicació (audiovisual),
la creativitat i l’expressivitat, que amb altres ens costaria d’agenciar, a més
del caràcter seductor que tenen aquest tipus d’activitats amb els nostres i les
nostres alumnes. Per una banda, tenim el cine com un element integrador per
treballar aspectes propis del cinema, però també altres com la plàstica
(fotografia, paisatges, pel·lícules d’algun
artista o de la seua obra: Renoir, Los fantasmas de Goya, Mr Turner o Frida), les
ciències socials (pel·lícules bèl·liques o que tracten d’un esdeveniment de la història
en concret: Àgora, La llista de Schindler o Tierra y libertad, o documentas com
Las Maestras de la República o Una verdad muy incómoda), la literatura (adaptacions
cinematogràfiques d’obres literàries que estan treballant a les classes de
llengua i literatura: Oliver Twist, El mago de Oz o El Quijote de la Mancha) o
qualsevol contingut que se’ns puga ocórrer. I, per altra banda, tenim la
possibilitat d’apropar als nostres xiquets i xiquetes en el llenguatge audiovisual
i formar ciutadans que saben consumir cine, que saben gaudir d’aquest i entenen
allò que significa i implica aquest en les seues vides.
Depén del nivell dels nostres menuts i menudes
(sobretot determinat pel curs que estan cursant) i dels recursos que disposem,
podem plantejar unes activitats o unes altres. És cert que amb imaginació i
ganes, no cal massa material específic: qualsevol mòbil pot ser-nos útil per a
fer una pel·lícula més que digna. Podem recrear pel·lícules (abans havíem
plantejat recrear quadres, ara podem proposar recrear fragments de films, curtmetratges
o videoclips musicals), filmar històries pròpies (millor als últims cursos de
primària), elaborar documentals d’allò que estan investigant a classe o redoblar,
incloure efectes sonors o canviant la banda sonora de pel·lícules per tal de
canviar el guió o el sentit d’aquestes. Una experiència que em sembla interessant compartir-la amb tots vosaltres i que explica a la perfecció tot allò que us he volgut dir de com es pot emprar el cine com a una eina pedagògica, us la deixe en aquest vídeo de Jonás Trueba: "El cine nos hace mejores":
També podem proposar realitzar animacions sense la
necessitat de filmar en vídeo, com he explicat en entrades anteriors, amb
aplicacions com Scratch, Powtoon o una successió d’imatges i sons que podem
editar en qualsevol aplicació d’edició de vídeo (com per exemple Kizoa). Podem
(i hauríem de fer) veure i treballar d’una forma crítica i analítica pel·lícules
com ho faríem amb un llibre de lectura o emprar aquest suport com ho faríem amb
un llibre de text o una enciclopèdia o una unitat didàctica. O el que és el
mateix: podem emprar aquest suport com a element a analitzar (no sols com a una
eina, sinó com un contingut més. I com no, sempre podem emprar una pel·lícula,
documental, animació, capítol d’una sèrie, curtmetratge... com a suport per a
clarificar qualsevol aprenentatge o explicació que ajude al nostre alumnat a comprendre
millor allò que volem ensenyar-los.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada